Feia temps que no “estàvem junts”, i ara que torna a haver-hi cert contacte entre nosaltres la liem de valent. Primer ens n’anem d’amagat a Port Aventura, després passem una tarda “comprant ulleres” als lavabos de la UPC i, finalment, acabem sopant “cuál pareja de enamorados” a un conegut restaurant italià del centre de Barcelona. (Oi que queda bé això del restaurant?).

Però si això fos tot, ens quedaríem immersos en la mediocritat, i això a tu i a mi no ens va. Així que sense pensar-nos-ho gaire ens enfresquem en decidir si marxem o no de vacances. Tot bé, d’una difusa idea meva de passar 3 o 4 dies al Pirineu aragonès. Però no contents amb la idea, i amb una ment ambiciosa, i alhora maliciosa, ens acabem decidint per marxar una setmana a l’estranger.

Comencem mirant destinacions poc turístiques, buscant només vols barats, l’hotel ja vindrà després. Però degut a la teva marxa a Berlín amb la family, la cosa queda sota la meva responsabilitat. I gràcies a la teva suggerència perspicaç, ens acabem decidint per agafar un dels paquets vacacionals oferts per eDreams.com. Després de mirar dates de vols, i totes les combinacions possibles l’elecció queda reduïda a Varsòvia, Budapest o Londres.

I amb un aire de bogeria, em decideixo a fer la reserva definitiva del viatge a la capital londinenca. Per què Londres? I per què no? Que tu ja hi has estat? Sí, però no amb mi… de fet amb mi a pocs llocs vas anar, i sempre m’ho tires encara… i no t’ho retrec, però ara ja no ho podràs fer. Perquè aquest, passi el que passi, serà un viatge inoblidable!

L’he cagat al triar l’hotel, que està a Cuenca (a uns 100km de distància!! :S). L’he cagat amb el vol d’anada, que fa que ens quedem sense transport per arribar a l’hotel… Però tot i això, ens en sortirem, ens ho passarem bé, i no mai deixarem de recordar el que haurem viscut junts!

No sé com acabarem tu i jo després d’aquest viatge, però el que tinc clar és que cap dels dos l’oblidarà. I això és el més important. Tinc inseguretat i certa incredulitat respecte al “nostre futur” però, potser val la pena gaudir el moment, i quan tornem de Londres, ja ens dedicarem a pensar qui som, què volem ser, i amb qui ho volem compartir.

Apa, properament més notícies sobre Londres!

Info Extra
Mapa de Google Maps:
Ah! i no us perdeu el mapa que m’he fet amb Google Maps
Llegenda
===================
Caseta: Hotel
Avionet: Aeroport
Trenet: Estació on arriba el tren des de l’aeroport
Metro: Estació més properaa l’Hotel (a 1 milla… sisi, sense comentaris… el proper viatge el tries tu)
Punts Blaus: Llocs d’interèsens
Xinxetes Vermelles/Verdes: Llocs d’interès esportiu/futbolístic!
Xinxetes Roses: Llocs de la premsa del cor
Xinxetes Grogues: Edificis arquitectònicament interessants
Xinxetes Blau Marieta: Lloc imprescindible on fer-nos una foto!

L’Hotel: Holiday Inn Brentford Lock 4* http://www.holidayinnbrentford.co.uk
Els Vols:
14-08 de El Prat (BCN), Barcelona 21:55 a Stansted (STN), Londres 23:15 Easyjet U23034
21-08 de Stansted (STN), Londres 17:55 a El Prat (BCN), Barcelona 21:15 Easyjet U23033

Doncs si, ara ja n’estic convençut! Trasto, sé que ets tu la que visita el meu bloc periòdicament, sé que ets tu la que m’espia d’amagatotis, sé que ets tu qui em llegeix… ho sé!
Nyès, no em llegeixis més i Llença’t! Cada instant és únic i no es repetirà. Ja sé que me’n vaig anar, però ara no em tornis a deixar marxar, no malbaratis aquesta oportunitat, prem els punys i escanya la timidesa, pot ser és avui o mai… perquè qui sap què pot passar.
I sinó vols tornar-me a veure, per què em segueixes visitant? Per què segueixes tenint nostàlgia d’allò que va ser tan bonic? Pot ser, perquè com jo que “moro d’enyorança perquè no ets aquí”.
Mira, no sé què sent ni deixes de sentir. Però sé el que sento jo, i el que puc arribar a sentir. Pot ser ara no estigui bojament enamorat de tu, però les ganes de que tinc de veure’t, les ganes que tinc d’estar amb tu, les ganes que tinc de fer la vida que feia fins fa tot just un any són una brutalitat… et vull, i et vull al meu costat.
Mira, et proposaré dues coses, tu dona’m una senyal o diga’m què en penses i a veure quina t’agrada més. Demà me’n vaig a València amb la Laia i el Gerard, vine amb nosaltres, posa’t en contacte amb la Laia i que t’aconselli quin tren agafar, i seients i tot. Que és molt precipitat? Vine divendres! Que aquest cap de setmana anaves a fer un vol en globus… deixa-ho! Ja ho farem junts tu i o un altre dia!
Però com que dubto que aquests dessitg es pogui fer realitat. Et proposo una altra activitat. Dilluns 23 de Juliol, tu i jo ens n’anem a sopar! És un dia especial, i tot i que amb dificultats, recordo que és el nostre aniversari, i ho vull celebrar amb tu. A les 20:30 t’estaré esperant a un banc de la Gran Via entre Entença i Rocafort… si pots confirmar que vindràs millor, i sinó… t’esperaré una bona estona somiant en què tot torni a ser com abans!

Et deixo una de les cançons més freaks, però més sentides. M’ha marcat la meva infantesa, i vull que vegis que tan no he canviat. Segueixo sent el Roger de sempre, freak com ell sol, romàntic (a estonetes molt curtes) com ell sol, i divertit com sempre…

Espero que em contestis, o que vinguis, o que facis les dues coses… haurien de ser massa casualitats, si realment no fossis tu qui em llegís!

Un petó, una abraçada i una altra carícia d’aquelles que m’agradava tan fer-te!

PD: I si… de tan en tan, encara m’imagino els dos junts de vellets…

Hola Nyès,

Sé que m’enviaràs a la merda, i per això probablement aquesta carta mai t’arribarà. Però tinc unes ganes boges de quedar amb tu perquè m’acompanyis al Cortefiel a recollir el traje que ja m’he comprat pel casament de l’Eric, i per anar després a buscar una camisa i una corbata ben xul·les.
T’ho diria ara mateix, et trucaria i et convenceria, perquè tinc lar el que vull i sé el què m’agradaria. Però tinc tanta por de la teva reacció, com de la meva pròpia mentalitat. No vull que em rebutgis sense voler-ho fer, no vull que et neguis una cosa que crec que no et molestaria, però tampoc vull que les coses es tornin a torçar. No vull que ho mig intentem, no vull que ens quedem a mitges, i m’agradaria acabar-ho tot… però tu no confies en mi, i jo… sinó et veig, no puc estar al 100% segur del que vull.
Necessito estar amb tu, acariciar-te, compartir moments, veure pelis, fer la migdiada suant al teu costat en un llit de 90, fer l’amor amb tu i tornar a sentir tot allò que vam descobrir plegat per saber que realment és això el que vull. Segueixo imaginant-nos de grans, asseguts en algun porxo d’una casa d’algun poble tranquil·let, tipus Os. Explicant-nos batalletes, i veient fills i néts corrent pels voltants, i tenint un o dos gossets emulant a la nostra Leia estimada.
Si llegissis això, pot ser em diries que estic boig, però només em considero un nostàlgic que es nega a oblidar el que van ser els millors anys de la seva vida… últimament estic molt millor anímicament, estic replet d’activitats estúpides, i no paro de quedar amb gent, però cap d’ells em dóna el que realment vull…
Vaig estar tan temptat de venir el dia 23 a buscar-te a casa i prohibir-te que anessis a Os, per passar la revetlla junts…

Una abraçada trasto… et trobo a faltar!

Roger

PD: aquest és el primer missatge al Blog des de que està en català!!! ueeeeeee!