L’altre dia, amb la Laia i el Pau vam anar a veure Death Proof, l’última pel·lícula i delirant de Quentin Tarantino. Un director que et pot agadar molt, o no agradar-te gens… o en menor mesura, passar-te com a mi. Que t’agrada, i no et predries cap peli seva, però que no tens criteri suficient com per mitificar-lo com fan alguns.
La pel·lícula és la seqüència de dos moments de la vida d’un doble de cine, maníac compulsiu, i obsessionat en gaudir matant grups de noies jovenetes. El director però, ens ensenya, presenta, i ens fa protagonistes les noies, deixant en un segon pla Mike “el doble”.
Tarantino ens ensenya com s’ho passa bé fent cinema. Fa algun cameo, es recrea amb els peus de les actrius, amb l’acurada selecció musical, i ens fa frisar amb la persecució final entre dos cotxes preciosos. Però se’ns dubte, el millor moment de la pel·lícula, eròticament parlant, és el magnífic Lap Dance de Vanessa Ferlito. Us en deixo una mostra! I si us agrada Tarantino, no us perdeu Death Proof.

Moltes vegades, un es pregunta per què? Per què no hauré pogut conèixer una noia com tu? Doncs possiblement perquè al món hi ha 7.000 milions de persones, i poques n’hi ha que t’arribin ni a la sola de la sabata.
Probablement siguis l’actriu del moment. Però jo vaig més enllà, i crec que seràs una de les actrius del Segle XXI.
La teva bellesa innata, més els pocs retocs que t’has fet, et fan una noia espectacular. Sempre he dit que hi ha dos tipus de noia “interessants”; les que són guapes i les que estan bones. Una noia pot estar boníssima, però no necessàriament ser guapa. I una noia pot ser molt guapa, tenir aquella bellesa que ens atrau tan als tius, però no té perquè estar bona.
Tu, en un sol cos, en una sola persona, sota la mateixa pell, satisfàs les dues condicions. Ets guapíssima, de cara, de cos, de pits, de cul… i a més a més, estàs molt bona. Tens un cos 10… espectacular!

Doncs bé, ara que ets a la meva cuitat (Barcelona), passejant-te pels carrerons de Ciutat Vella, i ambientant-te per la teva propera pel·lícula amb Woody Allen… ara que ets aquí, bonica Scarlett… perquè no quedem per anar a sopar en algun bonic restaurant, parlem una estona, i després ja decidirem…?

Un petó, una abraçada, i tot el que tu vulguis!

Roger

Aquest llarg cap de setmana de pont he conegut una persona ben curiosa. Es diu Nikol Štíbrová, i és una amiga de la infància de la Veronika. Com ella, és txeca, rossa i d’ulls blaus. Té tot just 18 anyets, però és un tros de noia. Em treu tres o quatre centímetres, i té una espatlla ampla i grossa i una cara fina, com d’una nina de porcellana, i el poc maquillatge que es posa, li queda genial.
Ens hem d’entendre en anglès, és a dir, que tampoc hem parlat en excés, però de seguida he vist que és una noia molt divertida, que ha vingut a Barcelona a passar-ho bé.
El més curiós d’ella és que és una actriu de culebrots del seu país. No fa cap personatge principal, però si que algun de secundari. Podríem dir que és un personatge famós al seu país, i a mi aquestes coses sempre m’han fet gràcia. Només la veuré 4 o 5 dies de la meva vida, i probablement no hi torni a parlar en la meva vida, però la seva companyia sempre la recordaré, han estat uns dies magnífics!

Fins sempre Nikol!

Roger

Web Oficial de Nikol Štíbrová: http://www.nikolstibrova.cz