Ahir vaig fer una altra bogeria de les meves… no em vaig poder resistir. Estava a Delft, amb l’Agnès, en una setmaneta de vacances que he destinat a visitar-la i a estar junts (que ja ens tocava). La nit es plantejava interessant, primer teníem un sopar amb tot de singaporesos a la seva residència, després una festa organitzada per uns estudiants de la residència del davant, i finalment… jo havia de veure el partit de la història del Barça de Bàsquet, Los Angeles Lakers – FC Barcelona (lo de Regal ho ometré, ok?).

El sopar amb singaporesos va ser un festival, al final s’hi va afegir mitja residència, i cada “comunitat” aportava algun menjar tradicional. Els singaporesos ens van delaitar amb menjar asiàtic de tot tipus, arròs amb curri i pollastre, nuddles (no sé com s’escriu :S), i un munt de coses que no sé descriure… els d’aquí vam aportar truita de patates, sangria “casolana” i pernil del país. Uns italians, van afegir-hi un plat de pasta brutal,, i entre tots vam celebrar l’aniversari d’una noia que no coneixia de res…

Total, després ens vam posar guapos, i cap a la festa Erasmus (o hauria de dir Orgasmus?). L’Agnès i jo no som gaire de sortir de nit, i l’ambient no era el propici… un local petit, ple de gent, tots fumant i bevent cervesa, amb música a tot drap, i ple de desconeguts per nosaltres… total, que vam decidir tornar cap a la residència a entretenir-nos amb altres coses.

Vam anar a dormir, i em vaig posar el despertador a 4 de la matinada. A les 4, el simpàtic despertador em va fer aixecar, i com un autòmat mig adormit em vaig dirigir a l’ordinador de l’Agnès. Vaig entrar a rojadirecta.org vaig cercar si feien el partit, vaig trobar 2 frikis que l’emetien per video-streaming, i som-hi a veure’l.

3 hores de bàsket de nivell mig-alt, amb un Barça hiper-motivat i uns Lakers amb constants rotacions de titular-suplents. S’ha de dir, que quan els titulars s’hi posaven, els Lakers marxaven de 15-20, però quan sortien els suplents el Barça passet a passet, i com qui no vol la cosa, anava retallant diferències baixant dels 10 punts. Amb un Juan Carlos Navarro inspiradíssim (34 punts i 7/13 en tirs de 3), un Lakovic molt efectiu, i un Ilyasova multiplicant-se en totes les facetes del joc, el Barça va donar la cara en una de les pistes més emblemàtiques de la NBA, i contra un dels equips més històrics. Fins i tot Fran Vázquez i Víctor Sada es van permetre el luxe d’alguna jugada espectacular amb alley-hoops inclosos (el de Sada, especialment espectacular!).

Aquelles 3 hores em van omplir d’orgull, el Barça només va perdre de 4 (104-108), i els espectadors dels Lakers van quedar gratament sorpresos d’un equip europeu capaç de plantar cara al sub-campió de la NBA. Pau Gasol (13) i Kobe Bryant (28) van brillar, però van haver de reconèixer que tan Navarro com el Barça, podrien competir amb qualsevol equip NBA. Per Gasol un partit especial, pels seguidors del Barça que el vam veure fer-se gran, un orgull més en un partit que guardaré molts i molts anys a la memòria i al meu cor.

Per cert, el dia següent van jugar contra els Los Angeles Clippers, i van perdre 109-114, en un altre partit meritori (però aquest ja no el vaig veure :p).

Estadístiques del partit FC Barcelona-Los Angeles Lakers
Estadístiques del partit FC Barcelona-Los Angeles Clippers

Font: NBA.com/Sport.es

La verdad es que no me consideraba un friki del basket hasta que leí el artículo de ACB.com. Pero visto lo visto, me siento uno más de vosotros, y me parece que estaréis de acuerdo conmigo.

Cuando era pequeño veía los partidos de la 2 en la TV del comedor de mi casa. Y cuando una jugada me molaba, iba a mi habitación y la repetía veces y veces en la canastita que tenía colgada en la puerta del armario, imitando la voz de Trecet. Pero la cosa no terminaba ahí… una vez terminado el partido, le pedía un partidito a mi padre en la minicanasta del armario, y nos pasábamos horas y horas haciendo el primo en una habitación 3×3 metros.

Ahora que ya no me baño en una olla porque no… me he dado cuenta que mi frikería ha aumentado. Hace tres años fui a Turqía con unos amigos, y nuestro principal objetivo era encontrar la camiseta de Turkoglu con el Efes. Pero nos tuvimos que conformar con la del Galatasaray de fútbol, puesto que en ningún sitio encontramos ni una sola camiseta de basket… indignante!

También me he dado cuenta de mi frikismo cuando en mi familia ya se han acostumbrado que las comidas familiares de los domingos, tienen que empezar a las 15, porque sino no llego a tiempo del partido que estoy viendo ya sea en la TV o en el Palau Blaugrana.

O cuando te levantas de la cama a las 7 de la mañana y lo primero que haces es encender el PC para ver los resultados de la NBA y mirar si los jugadores que tienes del Manager NBA lo han hecho bien…

Más fricadas… pitar falta en ataque de bloqueo cuando chocas con alguien por la calle involuntariamente, y te lo quedas mirando pensando que claramente tenías la posición ganada. O levantar la mano indicando basket de dos para hacer ver a tus amigos que pasa una jamona interesante y marcar tiro de tres, cuando lo que pasa es un pivón al estilo Laker Girl!!!

Y lo peor viene ahora. Una de las fricadas más grandes es la de reconocer errores cotidianos levantando la mano como reconociendo una falta. Por ejemplo cuando tus amigos se ríen de ti porque te has comido el -2 de turno de Lakovic, o cuando cagas un pronóstico del Nostradamus. Cuando la chica con la que estabas te deja porque te pasas más tiempo en el Palau Blaugrana que con ella, o porque no es muy romántico estar en la cama y que fondo haya un partido de NBA en la TV…

Ah! Y me dejaba una de muy buena… tengo el honor de haber hecho una de las primeras webs de las Cheerleaders del Barça de Basket. Sacando yo mismo las fotos, y llegar a conocer a una de ellas por esto. Sé que me lo pediréis, pero la web ya está clausurada, por un malentendido con la entrenadora de las DreamCheers y un foro… preferí cerrarla, a no verme metido en un marrón judicial por una tontería…

Anda… viva el frikismo!!!

Missatge de Fòrum publicat al Fòrum ACB.com, al tema “Te das cuenta de que eres un friki del basket cuando…”

Enllaç al Fòrum