Diumenge, 1 de juny del 2008, Estadi Olímpic de Montjuïc, 21:00 en punt… comença el concert de Bon Jovi a Barcelona. El meu primer concert d’aquest grup americà, del que no en sóc gaire fanàtic, però que no em desagraden, i més després del directe que van fer, tenint l’edat que tenen.
Dues hores llargues de concert, amb tots els temassos per fer vibrar els fans de sempre, els que havien conegut el grup a partir dels dos últims discs, i els que com jo, hi anàvem a passar una bona estona i poca cosa més.
L’Estadi Lluís Companys, estava bastant ple, quasi 50.000 persones veient les cançons més famoses com It’s My Life, Have a nice day, Livin’ on a prayer, i un llarg etcèra de noms que ni coneixia, ni m’he après…

Però sens dubte, el millor del concert, no va ser el concert en sí, sinó la sorpresa que li vam donar a la Laia. Ella pensava que anava sola al concert, i va passar d’anar-hi sola, a anar-hi amb tres persones més; el Gerard, el Panat i jo. El Gerard es va oferir acompanyar-la fins la porta, un cop allà li va ensenyar l’entrada i van entrar tots dos, i el Panat i jo, els vam anar seguint pujant per Montjuïc, am entrar darrera seu, i quan ells ja eren a la pista, els vam assaltar… li van arribar a saltar algunes llàgrimes i tot, i ens vam abraçar tots, com si anéssim borratxos d’emoció.

Després, un entrepà (algun Donetes), uns albercocs, i a cridar la gran cançó de la nit… “uooooooo! de quién fue ideaaa?”, “Livin’ on a prayer” pel puristes anglesos del grup.

Us en deixo, els tres vídeos que vaig fer…
No us perdeu els galls de “De quién fue ideaaaa!”

Bon Jovi – Living’ on a Prayer

Concert del passat 4 de Juliol en commemoració del primer aniversari de l’accident del Metro de València.

Canço Línia 1 de Pau Alabajos.

Gallina de piel!