Garrepes com a norma, m’irriten!!
De fa uns mesos ençà, m’he adonat de la meva sublim “pijeria”. Potser no ho exterioritzo en excés, tot i que si puc portar roba de marca o similar no em molesta gens, i m’agrada ensenyar-la. Però la qüestió no ve per aquí, sinó per petites tonterietes. Últimament les meves despeses s’han multiplicat a base de tonteries, la majoria extremadament cares, i no important-me gastar-me força pasta, i valorant molt més la comoditat que qualsevol altre cosa.
Així per exemple, en un viatge a NY amb l’Agnès ens hem pillat un apartament caríssim. Fa res amb l’Agnès ens vam comprar un matalàs de quasi 600€. Per Nadal vam fer un viatge als Pirineus deixant-nos una bona pasta.
Però la qüestió no és el que em gasto jo; sinó la ràbia que em fa lo garrepes que són amics, coneguts i familiars per qualsevol cosa per petita que sigui. Des d’amics que miren com estalviar-se uns pocs € a l’hora de comprar-se una impressora, gent que intenta evitar pagar x€ per una obra de teatre, gent que demana a amics d’amics d’amics de familiars que treballen a l’empresa X a veure si els hi pot treure el producte un 5% més barat, i un llarg etcètera.
Ho sento, però no puc… no sóc ric, ni ho seré mai. Però sóc còmode, i ho seré sempre. M’agrada comprar les coses quan i on vull, i no passar-me dies i dies buscant on estalviar-se 5€. Prefereixo gastar-m’hi més, però comprar-me el que realment em ve de gust, el que m’agrada i el que sé que em sentiré orgullós de portar o utilitzar fins que es desmunti.
Per cert, menció especial per l’Agnès, la meva parella… obsessionada en què ens fem les obres del nou pis nosaltres mateixos, o que coordinem paletes, electricistes, fusters, els del terra, el seu tiet posant el gas i el que faci falta, i tot per estalviar-se entre 10.000€ i 20.000€, respectivament… vale, vale… en aquets cas potser si que és interessant… però segueixo sent còmode… ho sento trastu… :p
Deixa un comentari