Tenir il·lusions et fa ser feliç
Tan cert i rotund, que a vegades sembla una tonteria…
Ahir es va tornar a demostrar, per enèsim cop després del nostre retrobament com a parella l’Agnès estava exultant; plena d’il·lusions, motivacions i de felicitat… i això fa maca una persona, una parella, i tot en general.
Me n’alegro per ella… jo ahir venia d’un dia dur a la feina, maltractat per la grip, i havent perdut un partit important en la lliga patxanga que juguem, i ella, amb tantes il·lusions i felicitat em va animar sense ni pretendre-ho. Vam acabar tots dos més contents que un gínjol, i amb plans rocambolescos d’un futur no tan llunyà!
Entre el pis, les seves voluntats de feina, d’estudi, i d’anar a viure/treballar a l’estranger, en tenim per dies i dies de vida plegats! Mola!
Per cert, vol fer un cicle de joiera un cop acabi arquitectura, tot compaginant-ho amb alguna feina a mitja jornada per pagar les obres del piset que ens farem, i té la il·lusió de que marxem a viure a l’estranger en un futur no gaire llunyà (3, 4, 5 anys)… és un espinguet!
Un tonet trasto!
pd. a tot això, la Laia i el Gerard ja s’han decidit per un pis… uoooo!! ¬¬
Deixa un comentari