Gràcies Barça!!

Ahir vaig fer una altra bogeria de les meves… no em vaig poder resistir. Estava a Delft, amb l’Agnès, en una setmaneta de vacances que he destinat a visitar-la i a estar junts (que ja ens tocava). La nit es plantejava interessant, primer teníem un sopar amb tot de singaporesos a la seva residència, després una festa organitzada per uns estudiants de la residència del davant, i finalment… jo havia de veure el partit de la història del Barça de Bàsquet, Los Angeles Lakers – FC Barcelona (lo de Regal ho ometré, ok?).

El sopar amb singaporesos va ser un festival, al final s’hi va afegir mitja residència, i cada “comunitat” aportava algun menjar tradicional. Els singaporesos ens van delaitar amb menjar asiàtic de tot tipus, arròs amb curri i pollastre, nuddles (no sé com s’escriu :S), i un munt de coses que no sé descriure… els d’aquí vam aportar truita de patates, sangria “casolana” i pernil del país. Uns italians, van afegir-hi un plat de pasta brutal,, i entre tots vam celebrar l’aniversari d’una noia que no coneixia de res…

Total, després ens vam posar guapos, i cap a la festa Erasmus (o hauria de dir Orgasmus?). L’Agnès i jo no som gaire de sortir de nit, i l’ambient no era el propici… un local petit, ple de gent, tots fumant i bevent cervesa, amb música a tot drap, i ple de desconeguts per nosaltres… total, que vam decidir tornar cap a la residència a entretenir-nos amb altres coses.

Vam anar a dormir, i em vaig posar el despertador a 4 de la matinada. A les 4, el simpàtic despertador em va fer aixecar, i com un autòmat mig adormit em vaig dirigir a l’ordinador de l’Agnès. Vaig entrar a rojadirecta.org vaig cercar si feien el partit, vaig trobar 2 frikis que l’emetien per video-streaming, i som-hi a veure’l.

3 hores de bàsket de nivell mig-alt, amb un Barça hiper-motivat i uns Lakers amb constants rotacions de titular-suplents. S’ha de dir, que quan els titulars s’hi posaven, els Lakers marxaven de 15-20, però quan sortien els suplents el Barça passet a passet, i com qui no vol la cosa, anava retallant diferències baixant dels 10 punts. Amb un Juan Carlos Navarro inspiradíssim (34 punts i 7/13 en tirs de 3), un Lakovic molt efectiu, i un Ilyasova multiplicant-se en totes les facetes del joc, el Barça va donar la cara en una de les pistes més emblemàtiques de la NBA, i contra un dels equips més històrics. Fins i tot Fran Vázquez i Víctor Sada es van permetre el luxe d’alguna jugada espectacular amb alley-hoops inclosos (el de Sada, especialment espectacular!).

Aquelles 3 hores em van omplir d’orgull, el Barça només va perdre de 4 (104-108), i els espectadors dels Lakers van quedar gratament sorpresos d’un equip europeu capaç de plantar cara al sub-campió de la NBA. Pau Gasol (13) i Kobe Bryant (28) van brillar, però van haver de reconèixer que tan Navarro com el Barça, podrien competir amb qualsevol equip NBA. Per Gasol un partit especial, pels seguidors del Barça que el vam veure fer-se gran, un orgull més en un partit que guardaré molts i molts anys a la memòria i al meu cor.

Per cert, el dia següent van jugar contra els Los Angeles Clippers, i van perdre 109-114, en un altre partit meritori (però aquest ja no el vaig veure :p).

Estadístiques del partit FC Barcelona-Los Angeles Lakers
Estadístiques del partit FC Barcelona-Los Angeles Clippers

Font: NBA.com/Sport.es

~ per El Rondinaire a 19/10/2008.