Quan la jornada de reflexió, és el dia de després
Ahir coincidien la jornada d’eleccions, i partit de lliga al Camp Nou. Era un partit crucial, jugaven segon contra tercer, i a més a més, el Barça es veia obligat a guanyar per no deixar escapar un Madrid, que a empentes i rodolons, havia guanyat l’Espanyol, després del dur cop de l’eliminació a la Champions.
Havia de ser un dia de festa i reivindicació per una plantilla amb l’orgull ferit després del revés del Calderón, de satisfacció per ser l’únic representant de la Lliga a la Champions, havia de ser un dia d’emocions, d’escrutinis, i de molts i molts números, i de més i més estadístiques. Però ahir, el Barça no estava per tanta cosa, i es va veure superat pels esdeveniments.
La pluja i el fred va fer que molts socis es quedessin a casa. L’equip va sortir tens, però una tensió negativa, una tensió provocada per l’apatia, i la falta de mobilitat i frescor en l’atac ens va portar a un carreró sense sortida. Els defenses del Vila-real es mostraven infranquejables, i el Barça es veia incapaç de crear perill. I per si fos poc, la defensa, en les poques ocasions que ho havia de fer, es mostrava insegura i titubejant.
Amb aquest panorama, els grocs es van avançar de penal. I tot i un petit rampell d’orgull comandat per la gent de la casa, Xavi golejant novament, i Iniesta multiplicant-se per infinit per suplir la desídia dels seus companys, no es va poder evitar una derrota dolorosa.
La imatge de l’equip, i l’oportunitat perduda, fan que el dia de reflexió, que en unes eleccions es produeix el dia abans de la jornada electoral, ens toqui muntar-nos-el el dia següent. Jugadors, tècnics i afició hem de reflexionar sobre moltes coses.
Tots hem pecat d’actitud; els jugadors no es van aplicar, els tècnics no van reaccionar (no van ni esgotar els 3 canvis) i l’afició, per 4 gotetes, i un horari més aviat dolent, no va omplir un camp que en un partit tan transcendent, havia d’haver ajudat una mica més l’equip.
Només demano que es treguin l’orgull que porten dins. I que per poc que sentin els colors, busquin la seva dignitat individual com a jugadors per buscar el millor per l’equip, el millor per ells mateixos, i es dediquin a picar pedra, com havien fet fins a l’anada de la semifinal de la copa del rei.
Reflexionem-hi tots, perquè sinó aquest any, encara serà més dolorós que l’anterior.
Deixa un comentari