17/08/2007 – Museus i biblioteca, un dia molt cultural

Avui ens hem llevat com sempre a les 7 en punt. Tenim un dia ple d’activitats, i el volem començar ben d’hora. El primer que hem fet ha estat enviar el mail que l’Agnès el dia anterior no va poder enviar per caure rendida pel cansament. I sorpresa, no ho hem pogut fer! Resulta que la connexió que vam sol•licitar només era vàlida per una connexió, és a dir que havíem d’haver “gastat” l’hora d’una tirada… quin desastre!

University of London

Oblidem aquest petit incident i baixem a esmorzar. L’Agnès prova els Frosties, els seus cerals favorits, i quasi no se’ls pot ni acabar! Tenen gust d’Smacks!!! Quin fàstig!!! (hahaha). Jo segueixo alimentant-me a base de “cumberlan sausages” (salsitxes), bacon, i pa amb mantega i l’embotit que posen.

Fem el recorregut clàssic per anar a buscar el metro, i ens plantem a la parada de Russell Square. És la més propera al Brittish Museum, la nostra primera parada del dia. Tot caminant creueum la Bloomsbury Square en direcció a la London University. Un edifici alt en presideix el rectorat, segurament d’una de les universitats amb més prestigi de la ciutat.

Baixem per Gower Street i ens dirigim a la porta principal del British Museum. A l’entrar, l’Agnès queda fascinada per la cúpula que presideix la Great Court, la sala central del museu. Aquesta cúpula fou dissenyada per l’arquitecte Norman Foster i és espectacular.

British Museum

Per visitar el museu, seguim una visita ràpida que proposa la guia que tenim. Està preparada perquè duri 30 minuts, però la farem un xic més llarga, i així també podrem improvisar una mica. Comencem per la secció d’Egipte, i només entrar ens trobem una pedra Rossetta tan rodejada per japonesos que ni ens hi podem acostar.

Amenothep III

Allà veiem el més destacat de la secció egípcia del museu. Aquests anglesos són uns “manguis”, tenen quasi més coses de l’antic Egipte que el propi país. Ens sorprenen la quantitat d’estàtues d’un tal Amenothep III, i el perfecte estat de molts objectes representatius de déus, i reis d’uns temps en què Egipte era referent mundial tan en vida social, econòmica i cultural, com en històries paranoiques…

El Partenó

No contents amb l’expropiació al país del Nil, els anglesos també van furtar mig Panteó d’Atenes, sense comentaris. Ens hem quedat observant la façana una estona asseguts a un banc, i després hem seguit per les altres sales l’antiga Grècia, l’antiga Roma, i finalment hem acabat la nostra visita al British a la Biblioteca dels Reis. Un lloc de pel•lícula, preciós, i amb un aire de gentilesa de principis del segle XX digne del majestuós imperi britànic.

The King’s Library

Abans de marxar, no hem pogut evitar, tornar-nos a fixar amb la magnífica cúpula del British, ni de comprar un llapis per la mare de l’Agnès. Sortint d’allà, autobús (diria que el 91) i cap a l’església nova de Sant Pancràs. S’ha de dir que la nova església de Sant Pancras (St Pancras New Church) és bastant més maca exterior que interiorment. Interiorment la trobem molt moderna, i no acabava d’encaixar amb el seu exterior.

D’allà, hem seguit per Euston Rd fins a topar-nos amb la British Library, segons la guia un dels edificis més lletjos de la ciutat, i que a nosaltres no ens ha desagradat pas.

British Library

Si bé és cert, que exteriorment no és cap meravella, interiorment és una biblioteca espectacular, majestuosa, i plena de petits detallets que ens han fet passar una bona estona rodejats d’alguns dels llibres més famosos de la història.

El primer que ens ha sorprès han estat uns curiosos mobles per llegir dret, que per cert, ningú utilitzava. Són difícils de descriure, però vindria a ser com un llit incòmode, posat en una diagonal bastant vertical que et permet llegir dret sense cansar-te tan. I fixant-nos més en l’entorn, ens ha sorprès la gran quantitat de sofàs i seients individuals proveïts amb tauletes per anar-hi a treballar amb el portàtil. Però la bomba de la biblioteca ha estat un curiós sistema per veure aigua. Al costat d’una font molt discreta hi havia com una espècie de cucurutxos de paper que servien de got. El més curiós de tot, és que eren impermeables, i per tan no et mullaves la mà ni res, però a l’hora podies sentir el tacte amb l’aigua. Un invent digne del millor reciclador.

Interior, moble per lectors i exterior de la Biblioteca

Després d’haver fet totes les necessitats hagudes i per haver, hem baixat a un petita sala fosca on es guarden, a mode de tresor algun dels llibres més antics de la història. Però el que més ens ha agradat d’aquesta sala, “segurata” a part, ha estat una pantalla tàctil que et permetia fullejar els llibres més mítics de la història, com ara una de les primeres bíblies, partitures de Mozart, esbossos de Leonardo da Vinci o el manuscrit original d’Alícia al País de les Meravelles. I com no podia ser d’altra manera, hem deixat la British Library comprant un llapis, després d’haver passat una estona fullejant digitalment llibres increïbles.

St Pancras Railway Station

Sortint d’allà ens hem dirigit cap a l’estació de metro de King’s Cross, lloc dels fatídics atemptats del 7 de Juliol del 2005. Abans però quedem meravellats per l’estació de tren de Sant Pancrass, just entre la biblioteca i l’estació de Metro. Un gran edifici de color terrós presidit per una torre acabada en punxa i amb un rellotge en l’últim pis.

Des de King’s Cross hem agafat un autobús (73 o 88) cap al barri del Soho. D’allà hem buscat el carrer Carnaby Street, uns dels més famosos d’aquest barri tan comercial de la capital anglesa, i que té una certa retirada a Portal de l’Àngel.

King’s Cross

I després de recorre’ns tot el carrer i anar buscant algun lloc on dinar, ens hem decantat per un que havíem vist a la cantonada de Marlborough St amb Ramilies St un italià que feien un menú relativament econòmic. Es deia Caffè Uno (Argyll Street 5), i tenia un menú de dos plats per £7,95 (12€). De primer l’Agnès ha dinat una amanida de la casa (Insalata della casa) i jo pa d’all (Ciabattina con aglio e formaggio). El segon ha estat una mica més alimentici, l’Agnès s’ha cruspit una Pizza fiorentina (espinacs, ou i alguna cosa més) i jo un wrap (una espècie de Dürüm) de pollastre i bacon, però sense maionesa.

Carnaby Street

A la tarda, i sortint d’allà, passejada ràpida per Carnaby Street i metro cap al National History Musuem des de Picadilly Circus (Picadilly Line). Aquest cop hi anàvem bastant més d’hora, perquè no ens tornés a passar el mateix que la última vegada. A les 16 i poc ja érem dins del musem i ens fèiem les primeres fotos. I és que només entrar et trobes amb un esquelet de Dyplodocus d’uns 25 metres. I veient el dinosaure, m’han entrat unes ganes boges d’anar a la secció dels dinosaures com a bon ex-fan que en sóc.

Dyplodocus, crani d’Albertosaurus i Tuojiangosaurus

La galeria tenia un recorregut que et permetia veure una infinitat de restes fòssils dels rèptils més estudiats de la història. Un Triceratops de cos sencer, un Stegosaurus perfectament conservat, algun Velociraptor, i molts d’altres que ja ni recordo. Però la joia del museu és, com no podia ser de cap altra manera el Tyranosaurus Rex. Però no pas un esquelet, sinó un dinosaure animat a mida gairebé natural que feia les delícies dels més petits, i dels no tan petits.

Tyrannosaurus Rex, Velociraptor, niu de dinosaures

I després de tanta bèstia antiga, volíem alguna cosa més propera, i hem anat a parar a la secció dels mamífers. Allà, a part de tot d’animalons moníssim dissecats, el gran espectacle eren les reproduccions a mida natural de diferents mamífers. I la gran estrella per sobre de tots, era la reproducció d’una balena blava d’uns 30 metres. Però també hi havia girafes, elefants, dofins, taurons, i un munt de bèsties més.

Jo amb un peluix de Triceratops

D’allà hem sortit escopetejats cap a la secció de la Terra, ja eren dos quarts de sis, i el museu estava a punt de tancar. Amb prou feines, hem pogut veure una petita mostra d’aquesta galeria, quan per megafonia anunciaven que el museu tancava. Corre, corre, i vinga, quasi no hem vist res, una pena que en un futur viatge a Londres haurem de resoldre.

Sortint d’allà teníem la urgent missió de connectar-nos a Internet, l’Agnès encara no havia enviat cap mail a casa, i deurien estar un xic preocupats. Al final, i després d’agafar un autobús que ens acostés cap a l’estació de Earl’s Court, hem trobat un Internet Cafè, hem fet una connexió express de 7 minuts i l’Agnès ha pogut enviar el tan esperat mail a la seva família.

Ja era tardet, així que hem agafat el metro i cap a caseta. No teníem sopar, així que hem confiat que algun dels súper de propietaris paquistanesos ens solvantés la papereta. Després d’entrar a dos o tres, al final hem trobat una barra de pa de dubtosa qualitat que ens ha convençut.

A l’hotel, dos entrepans de pa amb tomàquet i embotit portat de Barcelona, i ha dormir que estem rebentats!

~ per El Rondinaire a 17/08/2007.