15/08/2007 – Les primeres emocions i sense fotos!

Avui ens hem llevat bastant tard, tenint en compte que estem de vacances. Eren prop de les 10 quan hem baixat a esmorzar, i encara teníem signes de cansament evidents de la duresa de la nit anterior.

Per sort, ens esperava un esmorzar d’hotel com Déu mana… i més si és un hotel de 4 estrelles, com és el cas. Bufet lliure, ple de marranades angleses i continentals; beaked beans, cumberland sausages, tomàquets fregits, fish arrebossat, brittish sausages, “pa de pagès” (un intent barat), llesques de pa “Bimbo”, embotit, formatge, fruita, cereals, pastes de forn, suc de taronja, cafè aigualit, i algunes coses més que ja no recordo.

Ens hem posat les botes a base de torrades de pa de pagès amb embotit i melmelada, respectivament. I quan ja ens hem sentit prou tips, hem pujat a l’habitació per preparar-nos pel primer dia a terres llunyanes.

Després de preparar les motxilles amb cangurs, càmera de fotos, paraigües, diners i roba d’abric, hem baixat a recepció a preguntar quina era la manera més senzilla d’arribar al centre de Londres, i on havíem de comprar les targetes de transport. La recepcionista molt simpàtica, ens ha indicat que tombant a l’esquerra creuant un pont trobaríem en “Martins”, i allà podríem comprar l’Oyster Card setmanal i integrada a 4 zones, que ens permetria moure’ns per tot Londres amb qualsevol transport públic sense problemes. I que davant, trobaríem una parada d’autobús, i que podíem agafar l’E8 que ens acostaria a la parada de metro de Boston Manor de la Picadilly Line que ens portaria al centre de la ciutat.

Després de pagar rigorosament els £33,20 per cada targeta de transport, hem agafat l’E8 per anar a buscar el Metro. Hem mirat el mapa annex a la parada i hem vist que a la tercera parada havíem de baixar… i això hem fet. Amb la sorpresa, de que no hi havia parada de metro. Hem decidit seguir caminant per on anava l’autobús, i després de camines uns 15 minutets hem trobat la parada de Metro. Resulta que al mapa, indica les principals parades, i a sota hi ha un numeret amb la quantitat de parades minoritàries que fa entre les principals… hehehe

Finalment, aconseguim agafar el metro, meravellats per la tecnologia RFID de la targeta Oyster Card, que és recarregable, i molt senzilla d’utilitzar, ja que només l’has d’acostar a la màquina per a què la validi.

El nostre destí és el Covent Garden, i per sort la nostra línia hi va directament… això si, triga un 35 minuts en arribar-hi. A l’arribar-hi hem vist el bonic mercat cobert ple de botiguetes encantadores, amb terrasses i tot de llocs on saciar la set de consum de tot humà. S’hi barregen londinencs de tota la vida i turistes que ho visiten en massa com a gran atracció turística. Nosaltres ens hi hem encantat observant un grup de joves músics de corda que toquen peces de Beethoven de manera molt divertida mentre amenitzen una de les terrasses inferiors.

D’allà ens hem dirigit a Trafalgar Square, una gran plaça amb un monument semblant a Colon, presidida per la National Gallery, la nostra següent parada. Hem vist quadres de Manet, Monet, Velázquez i molta més gent que ja no recordem, i el millor de tot és que el museu és gratuït, com tots els de Londres. De fet, la idea, és que deixis diners a l’entrada a voluntat del visitant… però quan s’és visitant català, poques vegades es fa.

Al sortir, hem intentat veure l’església annexa de St Martin-in-the-Fields, però estava en obres, i ens hagut de conformar amb la lamentable imatge de la tela que en cobreix la façana. Després de la petita decepció ens hem dirigit cap a Parliament Square, des d’on hem vist l’edifici del Parlament Britànic, el Big Ben i la Jewel Tower. I pel camí, i quasi sense voler-ho hem vist Downing Street, que per cert, també estava en obres.

Comença a ser tard, i hem decidit anar a fer un mos. Ens endinsem pels carrerons de darrera la plaça del Parlament, i trobem un lloc on fan entrepans a mida. Tenen tots els ingredients al mostrador, i tu esculls els que vols, i ells et fan un entrepà amb una espècie de pa de xapata torradet al moment.

Després de triar les coses que més ens sonaven, i de demanar que no ens posin cap mena de salsa, hem sortit d’allà buscant on anar a menjar-nos l’entrepà. I just sortir, ens hem topat amb Scotland Yard. La nova seu de la policia més famosa del món. I curiosament davant de l’edifici hi ha uns jardinets amb gent dinant estirada a la gespa, així que no hem trigat gaire a afegir-nos-hi.

Després de menjar-nos un entrepà de pernil dolç, tomàquet i basil, i un de xoriço i formatge, respectivament, hem descansat una miqueta tirats a la gespa… quin plaer! Fa bon dia, i no gaire fresca, la gespa no està excessivament bruta, i a nosaltres ens sembla estar per uns moments al paradís.

Però no podem perdre temps. Així que ens hem activat de nou i passant per l’Abadia de Westminster i el costat de la Jewel Tower i la Victoria Tower, visitem els jardins d’aquesta última Torre. Des d’allà, hem creuat pel pont Lambeth Bridge, per tornar a enfilar l’altre costat del Tàmesis (Thames).

Allà hem vist l’exterior del Museum of Garden History, el primer museu dedicat als jardinets, tal com sona. I després de passejar-nos per la riba del Tàmesis hem arribat al County Hall, no sense deixar de fer fotos al Big Ben i al Parlament.

El London Eye L’única foto del primer dia

Allà ens hem emocionat molt, perquè hi estan fent un exposició d’Star Wars, i està plegat de pòsters del Yode i el Darth Vader i hi ha 4 figures a mida real de soldats de l’imperi. Després de fer una mica el friki i veure que l’exposició valia £16, hem decidit que ja la visitaríem un altre any .

Davant del County Hall hi ha el majestuós London Eye, una enorme sínia de 135 metres d’alçada que et permet veure unes magnífiques vistes de Londres a previ pagament de £15… que també hem deixat per un altre any.

I just en aquest precís moment, la targeta de memòria de la càmera de fotos ha decidit que s’espatllava i hem perdut les vora 70 fotos que havíem fet fins al moment. Després d’un gran “macàgun” i algun altre improperi, hem enfilat carrer avall cap a l’estació de Waterloo, per agafar el Metro i tornar d’hora a l’hotel, que encara estem cansats del caòtic viatge de la nit anterior

Allà, sense sopar, hem fet cap al llit… demà serà un altre dia, i l’hem d’aprofitar al màxim.

~ per El Rondinaire a 15/08/2007.