Després de llegir-me, em va respondre…
Bones,
M’he llegit i rellegit el teu mail, i he decidit contestar-te’l avui, i no pas ahir, per tenir més temps per reflexionar. No sé si el podràs llegir abans de marxar a Os, o te n’aniràs pensant que sóc un maleducat. Però la qüestió no és aquesta, oi?
Com en tota opinió personal d’algú, hi pots estar d’acord, no estar-hi o, com és el més habitual, trobar-hi coincidències i punts més de desacord. Amb el teu escrit d’ahir em passa això. Hi ha moltes coses que penso que tens raó, n’hi ha que crec que vas una mica flipada, i n’hi ha que crec que les exageres més del que són, però que si les parametritzéssim una mica, tindrien més sentit.
Anirem a pams, que a vegades més val poc a poc i bona lletra, que no pas precipitar-se. El primer que et diré és que entenc la teva conclusió, i que la comparteixo. Crec que tinc un problema gros amb tu, semblant al que tu, diria, tens amb mi. Els dos ens sentim extremadament a gust amb l’altre, però sempre hi acabem trobant un però. Jo també te m’emportaria a l’illa deserta aquesta que dius, perquè sé que amb tu les coses serien guays. Però a l’hora sóc conscient que et podria tornar a fer mal.
Jo, igual que tu, també et proposaria marxar junts de vacances, et deixaria que m’acabessis de convèncer perquè em posés una arracada, i també m’hagués agradat anar a sopar amb tu. Però vist el teu punt de vista, i coneixent el meu, crec que “això no toca”.
És fàcil cremar-se quan es juga amb foc, i pot ser no val la pena arriscar-se… tot i que sempre em quedarà a dins una qüestió pendent, de què hagués passat si…
Crec que el meu problema es diu inseguretat. I és que ara mateix em sento més insegur, socialment parlant, que un flam Dhul… tremolo, i tinc dubtes de tot, i això em mata. El que abans pot ser considerava una tonteria, ara em provoca por i desconfiança… de tot i de tothom.
Em sento 100% americà, veig conspiracions per totes bandes, mans negres, i ulls que m’observen per tot arreu. Però el més probable, és que tot siguin paranoies, que sigui una persona més de l’univers, insignificant com una altra, i que si la gent actua d’alguna o altra manera amb mi, és per com actuo o em comporto jo amb ells…
A l’hora, sóc una de les persones més manipuladores que conec. Forço, i intento forçar. Jugo amb els sentiments de la gent, i els hi faig mal sense adonar-me’n… i quan al final m’ho fan veure, em quedo desfet…
Bé, no cal pensar-hi més. Em sap greu provocar-te odi, em sap greu provocar-te rallades, i em sap greu tot el que t’he fet en tot aquest temps. Sempre he volgut, i voldré arreglar-ho… i l’únic que aconseguiré serà enredar-ho una mica més…
Així que l’únic que se m’ha acut per dir-te, és que t’allunyis de mi. I que quan tornis de vacances no em truquis per anar de vacances, no em proposis anar a compra llenties junts, ni per dir-me que vols riure i estar al meu costat quan em foradin l’orella, perquè a tu t’agradaria veure’m amb arracada…
Bé, bon viatge, bones vacances, i gaudeix de tot i de tothom!
Jo em quedaré aguantant el país, que algú li toca fer-ho… i algun any, pot ser, també aniré de vacances…
Roger
pd. has vist el que et deia de la manipulació, oi? sóc incorregible!
pd2. sinó ens veiem/parlem mai més… que tot et vagi molt bé
pd3. ahir sabia que llegies el blog, perquè hi ha un contador!
Deixa un comentari