4 dies fent el guiri pel País Valencià… i avui, la gran menjada de mocs!
Ha estat un cap de setmana intens que m’ha passat a una velocitat de vertigen. Vaig marxar de Barcelona deixant un missatge clar i contundent a l’Agnès… si era ella qui llegia el bloc, avui quedàvem per anar a sopar. He tornat amb un regalet per ella, i amb il·lusió de que passi el que vull que passi… però em sembla k li hauré de donar al seu germà…
A València, una mica de tot… ha estat un cap de setmana amb moltes coses destacades. La Laia, el Gerard i jo. Vam agafar l’Euromed a Sants a les 18:00, i arribàvem allà a les 21:35 després de veure Garfield 2, jugar a l’Uno i llegir la premsa del dia. Allà ens esperava el Tximo, el pare de la Laia. Vam agafar el cotxe i corrents a sopar Lasanya… mmm…
Després de sopar ens va venir a buscar Pau, ens va ensenyar el seu nou cotxe (Kia Carens) i ens va portar a l’Estació, un baret mono d’Alaquàs on el Gerard va tenir problemes per aconseguir una birra, els valencians es van prendre un San Francisco i jo un suc Pargo de taronja roja. I cap a la 1 a dormir, que l’endemà volíem “matinar” per anar a Xàbia a unes platgetes que ens havia promès Pau.
Vam sortir de casa a les 10:30 ben esmorzats, i després d’una horeta i una mica més camí, i creuar algunes de les principals comarques valencianes com al Safor, la Valldigna o la Marina, vam arribar a Xàbia… no sense abans perdre’ns una mica, gràcies a una habilitat innata que no coneixia de Pau 
. Un poblet petit i molt mono, amb una platja de pedretes semblant a Cadaqués. Després de torrar-nos una mica al sol, d’un bon bany amb visita inclosa a una plataforma amb trampolí i tobogan, vam anar a dinar un bar que teníem a menys de 20 metres, recomanació del guia perdut.
Vam dinar de bocates i tapes. El Gerard va endrapar el seu habitual llom amb formatge, la Laia un entrepà de sípia, i el Pau i jo ens vam atipar a base d’un entrepà de mandonguilles! Sisi… un entrepà de mandonguilles! boníssim per cert! Per picar, unes braves un xic curioses i picants, i 4 calamarcets fregits.
Acabat el dinar, l’objectiu era clar, trobar una caleta amb ombra per fer una bona migdiada i després despertar-se amb una bona remullada. Però després d’anar a un mirador a la muntanyeta del poble (Cap de Sant Antoni) des d’on es veia una vista magnífica de la badia, no vam ser capaços de trobar cap caleta, i vam acabar capbuçant-nos a la platja de Dènia. A la nit, sopar a base de llibrets i concert d’Obrint Pas a Aldaia, un poblet de l’Horta molt proper al nostre quarter general de Paiporta. La cosa destacada del concert va ser la col·laboració del cantant de Voltor (Lluís Albert Granell) a la cançó Telefexisme, donant-li un toc heavy realment molt guapo!!
El dia següent, cotxe i paciència cap a Peníscola, a fer de turista total a un dels poblets més famosos de la costa nord de la comunitat. Per cert, és normal que sigui molt turístic, ja que té un encant especial. El casc antic és preciós, amb cases blanques, carrers estrets i botiguetes de souvenirs per tot arreu i a la part alta del poble, un castell medieval amb una església annexa. El gran problema és la desproporcionada urbanització de la muntanya annexa al poble i la zona de nous edificis, tots de dimensions descomunals!!
A la tarda vam baixar fins Almenara per veure la seva Marjal. Allà hi vam trobar un parell d’aneguets, un caminet que vorejava alguns dels estanys de la marjal, i una posta de sol tapada pels núvols que ens deixava un cel tot estrany. A la nit vam anar a sopar amb els pares de la Laia al restaurant la Gruta de Paiporta, on la gran especialitat és la “torrà de xuies”… mmm… boníssimaaa!!! Vaig acabar de xuies fins… Bufff! Quin fart de menjar!!! I per tirar avall, un suc de taronja a l’orxateria els Sarriers d’Alboraia… considerada la millor del món segons els experts (mapa).
L’endemà, diumenge, va ser el dia de la marmota. Vam dormir fins a més no poder, vam jugar amb els gatets Shakira i Messi, ens vam remullar a la piscina i vam dinar una paella “made in Juana” amb els tiets de la Laia, Amparo i Pepe (sinó recordo malament). A la tarda migdiada, fer la bossa i corrents cap al tren per tornar cap a casa!
Si avui em surt tot tal com jo he somiat, demà escriuré flotant en un núvol de felicitat… si passa el que preveig que passi, trigaré uns dies en escriure!
Deixa un comentari