Partit intens i resultat tonto
Racc Galileu 0 – S8 1
L’equip es va assentant, i això es nota. Ahir tothom va fer un partit molt complet i probablement es va jugar el millor de tots els partits fins al moment. Es va perdre, és cert. Que ens en vam anar a casa amb cara de tontos? pot ser també, però hem de tenir el cap ben alt. Va ser el partit que més ocasions hem creat, va ser el partit que més hem xutat a porteria, i va ser un partit on ens hem pogut redescobrir a nosaltres mateixos.
Començant per la porteria i acabant per la punta d’atac, les noves incorporacions i els jugadors més veterans es van reacoplant, ja sigui en noves posicions o consolidant-se en les seves pròpies. Menció especial pel Carles, el nostre Busi (no us el recorda una mica?). Gran partit ahir del porteràs de BTV. Ho va parar tot, absolutament tot (penal inclòs!). I l’únic gol que va rebre, va ser un rebuig que la defensa no va estar atenta a treure a temps. Un 10 per ell, i en general per la defensa, que tot i permetre masses rematades ho va donar tot.
També cal mencionar la important tasca que es va realitzar en atac. El Gerard va donar un altre aire en la posició de davanter centre. Va aportar velocitat, profunditat, desmarcades constants i rematades… no gaire encertades (però rematades al cap i a la fi). Ell, secundat a les bandes per l’Edmon i l’Albert, i ajudats des del darrera pel Pere, van portar de corcoll la defensa rival tota la segona part. Necessitem davanters incisius, pesats, i que si deixin la pell, perquè la pressió que fan ells quan l’altre equip treu la pilota, ens beneficia a tots.
I entre tanta lloança, una mica de crítica. Seguim sent tous en defensa, i seguim permetent a l’altre equip masses ocasions de gol. La defensa necessita que el mig del camp ajudi. És una cosa molt òbvia, i que no ens cansarem de repetir, però el treball fosc al centre del camp és bàsic. Ahir, vam descobrir el que ha de ser el nostre pivot defensiu, el nostre Márquez (el de la temporada de la Champions). Els dos Víctors van fer una demostració de sacrifici, entrega i lluita, en especial Víctor B. que va ajudar la defensa en tot moment. La seva tasca és i serà imprescindible per seguir donant el nivell d’ahir. La resta del centre del camp molt treballador, cert, però massa centrat en la creació i no tan en la destrucció.
I un últim toc d’atenció; la sortida de pilota ens costa, i ens seguirà costant. Però hem d’evitar de totes totes, regalar la pilota al rival a deu metres de la frontal. Ja ens ha passat més d’una vegada aquesta temporada, i l’únic que aconseguim és regalar una ocasió al contrari. I en això hi segueix tenint tan a veure la defensa i el porter, com la resta de l’equip. Perquè si un l’ha de passar, l’altre l’ha de demanar, ha de buscar l’espai o el joc en curt, però sempre oferint-se, demanant-la i de cara a la pilota.
Resumint, que si seguim així algun partit guanyarem. L’equip ha crescut, està en línia ascendent, i tard o d’hora els resultats arribaran.
Deixa un comentari