Un cap de setmana curiós!
Aquest cap de setmana ha estat curiós. La Veronika m’ha inflat els ous, i no m’he vist amb cor d’atormentar l’Agnès amb les meves paranoies. M’ho he passat bé muntant mobles, m’he lesionat jugant a futbol, i m’he ratllat somiant en poder recuperar allò que fa temps vaig enviar a la merda.
Sort en tinc de la Laia que m’acull amb els braços oberts. Sinó fos per ella aquest cap de setmana hagués estat horrible! Per sort, divendres ens vam passar el dia muntant mobles, anant-ne a buscar, i seguir muntant mobles, i… Vam muntar el llit, i l’armari. I a “l’intermedio” vaig anar a lesionar-me al segon partit de la Lliga del Gran Repte… que per cert, vam perdre 5-0. Vaig començar a notar el quadríceps carregat ja a la primera part, en la que vaig pujar diverses vegades a l’atac, i en la segona, ja tenia la musculatura més “agarrotada” que l’arma del “Capitán Cavernícola”.
Dissabte, gran sobada al matí, i a la tarda vaig anar a Sant Boi a veure la Nati, la meva nena de la ulleres. L’ex-companya de gedas, de la qual no vull perdre mai l’amistat. Una noia que sempre em va poder físicament, i de caràcter, però que per qüestions “logístiques” mai em vaig plantejar res amb ella, tot i que em segueix fent un tilín especial.
Vaig anar a passejar amb ella i el Martinet per Sant Boi, vam cercar i trobar (després de força voltes) una magnífica fira d’artesans formada per dues paradetes… cutre! Vist l’èxit, vam anar a passejar per la Colònia Güell… molt maco per cert!
A la nit, i després de rallar-me un poc tot tornant, vaig trucar a la Laia i me’n vaig anar a sopar amb ella i el seus pares. Guay, vam anar a les torrades, i em vaig menjar la meva pizza ranxera! Ah! i després de sopar a muntar més mobles… aquest cop un escriptori!
Diumenge, el matí va començar malament, estava una mica ratllat, i quan decidia què fer, la Laia em va tornar a rescatar del meu ostracisme. Vam anar a rentar el cotxe, el vam aparcar a una zona verda, i la vaig convidar a casa amb els pares. Després vam anar a les rebaixes, vaig recollir el “traje”, i vam anar a la Planelles… però com a experta orxatera va dir que no era gaire bona. Després de buscar una camisa per mi, i una faldilla per ella, i no trobar cap de les dues coses, vam tornar cap a casa. Ella havia de seguir arreglant el seu nou pis, i jo havia de rascar-me els ous!
A l’arribar a casa, em vaig rallar bastant. Tenia ganes de veure l’Agnès, i sabia que ella anava a veure dansa al Pavelló Mies van der Rohe. Així que quan ja imaginava que hauria acabat, vaig agafar la càmera, el paraigües i la motxilla i cap a Montjuïc falta gent. Vaig anar al Pavelló, vaig pujar a l’anella Olímpica, em vaig passejar pels jardins de la Font del Gat per veure la font que un dia em va ensenyar a dibuixar, i finalment vaig tornar cap a caseta, a veure si m’omplia de moral i valentia i li deia d’anar a sopar.
Però com era previsible, només li vaig deixar el típic missatget al nick de Gmail, que dubto que veiés. No vull putejar-la més, però alhora vull estar amb ella. No vull fer-li mal, però la vull acariciar. No vull sexe amb ella, tinc ganes de tornar a fondre’ns plegats com vam fer tantes i tantes vegades. No vull fer-la enfadar, simplement acariciar-li el caparronet (jeje) fins que s’adormi a les meves cames. Simplement vull el seu carinyo i això és l’únic que sé que no puc tenir. Li dec un respecte, i ja la dec putejar prou si llegeix el meu nick del Gmail… (que tampoc ho sé!)
Bé Nyès… si algun dia llegeixes això, i vols saber alguna cosa de mi… fes-me encara que sigui una senyal de fum. Et vull al meu costat… a la Transsegre o allà on sigui!
Un petó guapaaa!
pd. Per cert… qui cony entra al meu blog¿?¿? Hi ha algú que el llegeixi¿?¿?
Encar estic flipant! Teòricament només en coneix l’existència la Violeta… i em sembla que mai recorda la direcció!
Deixa un comentari