Cinc dies de festa… quina tortura!
La veritat és que em trobo una situacióe estranya, però que per desgràcia no és nova. Ara fa un temps, vaig escriure aquí mateix que em sentia sol, i la veritat és que aquest sentiment m’ha tornat, i m’ha tornat amb força.
Portava dues setmanes prou animades, però aquesta última m’ha matat. He tornat a estar molta estona sol, a tenir massa temps per pensar, i a adonar-me que he perdut tota il·lusió per fer qualsevol cosa.
Demà serà el meu últim dia en l’empresa on estic, la setmana que ve tindré 3 dies de festa, i el dijous començaré en una nova empresa. N’hauria d’estar content, il·lusionat per la nova experiència, i content d’un canvi que teòricament hauria de ser cap a millor. Però la veritat és que ara mateix ja no tinc ganes de canviar de feina. No tinc ganes de seguir en l’empresa on estic, i tampoc tinc ganes de fer res.
A més a més, aquest cap de setmana i els següents tres dies que tindré de festa, m’acabarant d’enfonsar. He temptejat el terreny de la meva gent més propera, i tothom farà activitats amb la seva parella. Uns marxaran al poble, altres tentn dinar successius els dies de cap de setmana, i l’única activitat que tinc en 5 dies, és una sortida nocturna a una discoteca… la qual cosa em motiva menys que una cursa de gambes. Provablement m’oferiran anar a la platja a jugar a volley, però això encara em motiva menys… i aquest és un primer anàlisi del cap de setmana, que és quan la gent té temps lliure i pot quedar… no vull ni pensar com acabaré els tres dies de festa que he demanat.
Un aniré a Vilanova a buscar a papers… provablement dilluns, no fos cas que no els tinguessin i hi hagués de tornar. Però els altres dos no sé ni què fer. He pensat en fer una sortida de dos dies per algun lloc jo i cotxe… però em smebla que em motiva tan com la cursa de gambes abans esmentada… i és que anar d’excursió sol és una de les coses més tristes del món… com a mínim per mi. Hi ha èpoques en què ho agraeixes, en què et ve de gust, però són aquelles èpoques en què tens il·lusions, i en les que t’agrada fantasiejar amb les possibles il·lusions d’un futur immediat. Però quan no tens cap il·lusió… no et ve de gust fantasiejar en res, perquè en l’únic que pots acabar pensant, és que què cony faig jo en un lloc com aquest.
Deixa un comentari