Les meves més sinceres felicitacions *
Hola Artur,
Pot ser et sorprendrà aquest mail, però ahir vaig pensar molt en tu. Vaig anar a veure el partit a casa de la meva amiga Laia, i em va recordar molt la final que vam veure plegats ara farà tot just un any de la Copa del Rei’06.
La veritat és que m’agradaria felicitar a tots els pericos per la gran UEFA que heu fet. Crec que pocs equips poden presumir de no haver perdut cap partit contant la pròpia final. I que tot i no guanyar-la en guardareu un dels millors records possibles.
Ahir em vaig sentir més perico que mai (no gaire tampoc, eh!?!). Em va omplir d’orgull i joia l’entrega que van demostrar uns jugadors destrossats físicament. Que van haver d’aguantar estoicament cop rere cop, estocada rere estocada… Primer amb un gol matiner, injust i desgraciat, després amb l’expulsió de Moisès i el gol de Kanouté en l’últim minut de la primera part de la pròrroga. I que finalment, només una tanda de penals d’autèntica mala sort va impedir que es fes justícia.
L’Espanyol va plantar cara a tot un Sevilla. Un equip capaç de lluitar en tres competicions, sent-ne candidat a la victòria a totes elles. Tot un portent físic i tècnic, que va patir com no havia patit abans en una final. I tot això li va passar tenint davant l’equip que més cuida i més mima la seva pedrera, i ahir ho va demostrar amb 6 jugadors de la casa en l’equip titular.
L’Espanyol mai va abaixar el cap, i tot i que el Sevilla va ser molt superior al quedar-se en superioritat, sempre va donar la cara.
Si fos perico em sentiria extremadament orgullós del meu equip. I tot i que el cop de perdre una final europea és molt dur. Heu de mirar endavant i seguir creient en un equip que s’haurà de renovar per no morir, però que té una base sòlida per seguir donant “ales” a una afició exemplar (menys quan crida “meuca Barça!!”). Amb el nou camp de Cornellà, l’encert en els fitxatges dels jugadors estrangers, i molta paciència, teniu equip per anys!!
Felicitats de nou! I a reveure!
Un culé de l’ànima!
* Carta oberta a un amic perico després de la final de la UEFA 2007 a Glasgow
Deixa un comentari