El dia de la Rosa
Ahir va ser un dia especial. Era Sant Jordi, i em vaig llevar, com ja és habitual en aquests dies amb una mica de mala jeia. Com a bon rondinaire aquesta festa no m’agrada gaire, ja que no m’agrada llegir, i valoro poc les flors. Però la cara em va canviar escoltant el Matí de Catalunya Ràdio amb el Bassas. Ell em va portar el somriure a la cara, i em transmetre una felicitat envejable.
Ell, el Capdevila, la Mascó, i tot una sèrie d’entrevistes em van fer pensar que era un dia per somriure, per regalar roses i esperar algun llibre dels pocs que havia demanat.
Així que vaig decidir que regalaria una rosa a tota noia que fos pròxima a la meva persona; a la Veronika, a la Violeta, a la Laia, a l’Agnès, a la mare, i si tenia temps a la tieta. Vaig solicitar quedar amb tothom que pogués, veure’ls i passar una bona estona amb ells. Vaig enviar emils a tothom, em vaig citar amb la Veronika per lliurar-li el meu present, vaig intentar poder quedar amb l’Agnès, i després m’havia migcitat amb el Lluís i la Violeta per passejar per les Rambles.
La tarda va començar amb la sorpresa de la Veronika al rebre el meu regal. Em va insinuar que no entenia el perquè de la rosa, i que ella sempre ho havia entès com si os d’amor. Ja li vaig intentar explicar que no tenia perquè, però no sé si en va acabar gaire convençuda. Durant el camí esn vam trobar l’Agnès anant cap al centre, va ser una situació una mica xocant, però poca cosa més. Això sí, la cara que va posar l’Agnès al veure’ns, i que ella portés ho va dir tot… no es va partir allà al mig de miracle. La Veronika va pujar a casa per veure les fotos del cap de setmana a Gombrèn, va fer la truqués la seva mare, i va marxar al gimnàs al temps que jo anava cap al centre per trobar-me amb el Lluís i la Violeta.
Al sortir de casa els vaig trucar, s’hi va posar el Lluís i vam quedar al Macba. L’Agnès va fer una aparició estelar, preguntant-me si l’havia trucat, però jo només li havia recarregat el mòbil… per cert, no sé si li vaig comentar… Jo no esperava trobàr-me-la, i per tan va ser una sorpresa que fos amb el seu germà. La idea em va agradar, ja que tenia ganes de passar amb ella aquell dia, així que me n’hi vaig anar molt content.
De camí al Macba vaig comprar una rosa per la Violeta, li pensava donar només arribar, però per sorpresa meva encara no hi era… estava fent classe d’àrab -_-¡… A l’Agnès no li comprava rosa, perquè ella ja m’havia advertit que no tocava…
Vama anar a trobar-nos amb la Vio a davant del JBP de Portal de l’Àngel, i sorpresa! No hi havia JBP… el tirarán a casa, juntament amb el cine que té al costat. Un cop va arribar, li vaig lliurar la rosa, i vam anar a veure el Pau que actuava a la Plaça Sant Just. Vam veure cançó i mitja, i una altra sorpresa… em vaig trobar els meus pares asseguts a les taules de la terrassa d’un bar que hi ha la plaça! La mare m’havia comprat el libre que li havia demanat “Hi ha cap animal que mengi vespes” i a casa, m’havia deixat “Polònia”… ue!
Vaig saludar el Pau, però no vaig poder parlar aire amb ell, volíem anar a passejar/comprar a les Rambles, i començava a fer-se tard. Vaig deixar l’amic de la Laia parlant amb el meu pare (quines coses, oi?), i xino xano ens vam dirigir cap a Sant Jaume. Quan agafàvem el carrer Ferran, sorpresa! ens vam trobar el Gerard i la Laia que venien a veure el Pau.
Després de recórrer Rambla amunt fins a Plaça Catalunya vam anar a la llibreria Catalònia a comprar un llibre per l’Agnès. Allà la Vio i jo vam tremar comprar un llibre per cada germanet, però la cosa no va sortir bé del tot… només en tenien un dels dos que volíem. Era tard, i el Lluís i l’Agnès estaven cansats i volien anar cap a casa, però la Violeta i jo els vam mig-enredar i els vam fer aproximar-se al Happy Books, on vam comprar l’altre llibre. La vetllada va acabar davant de casa meva, ons ens vam despedir…
Però el que voldria destacar, és l’actitud de l’Agnès durant tota la tarda. Es va mostrar distant, freda, i fins i tot vaig tenir la sensació que m’evitava… No en vull fer mala sang, però esperava una tarda de Sant Jordi millor… Fins i tot, en altres èpoques, haguéssim acabat sopant els 4 a casa dels Parcerisa, però només la Violeta es va adonar d’aquest fet. I entre el Sígfrid (un amic seu) i xorrades vàries, es va esvair la idea tan ràpida com li havia passat pel cap.
Bé, poca cosa més del Sant Jordi 2007. Que em vaig saltar l’entrenament dels Timmys, que em feia mal la panxa, i que a la única que no li vaig lliurar cap rosa va ser a la Laia per qüestions logístiques i una mica de mandra, perquè enganyar-se…
Deixa un comentari