I el circ el vaig veure al Camp Nou

Va ser una tarda-vespre estranya. Estava tensionat i una mica nerviós, tenia l’esperança que l’Agnès em respondria l’SMS que l’hi havia enviat, i que així, aniríem plegats a veure el Cirque du Soleil. Però les coses no van sortir com jo pensava, i no em va contestar.
Pot ser li haig d’agrair, pot ser m’hi hauria d’enfadar. Però no faré ni una cosa ni l’altra. Em resignaré a pensar que l’arròs se m’ha passat, que el tren se m’ha escapat, i que pot ser allò que tantes i tantes vegades m’he negat a deixar de pensar ho hauré de començar a fer… (em refereixo al tema dels vellets)
I tot i que de la manera amb la que ho descric, no anar al circ, hauria d’haver estat un cop molt dur a la meva moral, però per sort no ho va ser. Em vaig prendre amb una resignació optimista aquest fet, i tot i esperar fins a l’últim moment alguna resposta de la Nyès, vaig acabar anant a l’estadi a veure el Barça. Curiosament jugava a la mateixa hora, el mateix dia, i a l’altra punta de la ciutat.

Vaig arribar a l’Estadi acompanyat pel meu pare, com sol ser habitual en partits del Barça, i vaig poder contemplar el que probablement haurà estat un dels millors partits del últims anys. Però no voldria centrar-me en el partit, del que probablement ens n’acabarem oblidant, sinó en el que haurà estat, probablement un dels millors gols que s’hagin vist mai al Camp Nou.

Messi ahir, em va portar el circ al Camp Nou. Sense trucs, sense enganys, sense il·lusions òptiques, però amb una càrrega emocional brutal. Amb dotze segons, dotze tocs, dues sotanes, sobrepassant 5 defenses i el porter, en una cursa de més de 50 metres, va fer una de les noves meravelles del món modern.
Va fer de trapezista, fent equilibris inversemblants per qualsevol humà que no sigui ell.
Va fer de domador de lleons, imposant la seva autoritat a una nodrida i ferotge defensa madrilenya.
Va fer d’home forçut, demostrant les seves capacitats innates, dignes d’un autèntic superdotat.
Va fer de dona barbuda, ensenyant al món una cosa inimaginable.
Però sobretot, sobretot, va fer de pallasso, portant la felicitat a tots aquells que van poder contemplar en directe aquella autèntica obra d’art.

La sensació instantània que em va recórrer tota l’espinada és indescriptible. Només recordo que em vaig posar les mans al cap mostrant la meva astoració, i vaig treure el mocador posant-me a cridar el nom del nou déu, en símbol de reverència i submissió.

Però això no va ser tot, la sensació posterior al gol, la que em va anar quedant a mesura que passava el temps va ser d’una felicitat desmesurada. El somriure amb que me’n vaig anar a dormir, li dec a aquest petit ésser argentí que tantes i tantes alegries ens ha donat, i ens seguirà donant…

Gràcies Messi! I gràcies a tots aquells que van creure en ell, li van donar una oportunitat, i van fer que creixés com a persona i com a futbolista. Amb tu, el futbol espectacle està garantit, el “jogo bonito” no es perdrà mai!

~ per El Rondinaire a 19/04/2007.